Mobbing (assetjament de paquet): definició, signes i com reaccionar

Definició: El mobbing, que es tradueix com a “assetjament de paquet”, és una forma d’assetjament moral col·lectiu en què un grup, sovint manipulat per una sola persona, ataca un únic objectiu durant un llarg període de temps. El terme prové del suec mobba i va ser teoritzat pel psicòleg Heinz Leymann als anys vuitanta. On l’assetjament clàssic enfronta un agressor a una víctima, el mobbing enfronta una víctima a tots els altres.

El mecanisme: un líder, intèrprets

El mobbing rarament és espontani. Gairebé sempre, una persona carismàtica i tòxica –a la feina, sovint un superior o un col·lega influent– inicia hostilitats: crítiques, rumors, humiliació pública. Llavors el grup segueix, per por, covardia, ganes de complaure o simple efecte pack. Tothom es diu “No he fet res seriós”; això és precisament el que fa que el mobbing sigui tan destructiu: la responsabilitat es dilueix fins que desapareix. L’objectiu està sotmès a assetjament per part de microtrauma acumulat: exclusions de reunions, silencis calculats, tasques eliminades, missatges ignorats, “acudits” recurrents.

Signes de mobbing a la feina

• S’exclou sistemàticament de la informació necessària per a la seva posició.
• Els teus èxits es minimitzen, els teus errors s’amplifiquen i es comenten com a grup.
• Circulen rumors sobre tu sense que ningú els comprove.
• Altres canvien el seu comportament tan bon punt entres a una habitació.
• Les teves propostes s’accepten… quan provenen d’una altra persona.

Aquesta imatge sovint correspon a la presència d’un pervertit narcisista a la feina, que orquestra el paquet mentre manté les mans netes oficialment. El líder rarament mostra la cara: fa que els altres ho facin.

Les conseqüències per a l’objectiu

El mobbing produeix un esgotament específic: ansietat emocional, insomni, pèrdua d’autoestima, sensació d’haver esdevingut “el problema”. La víctima sovint acaba creient que es mereix aquest tractament: aquesta és la impotència apresa, la mateixa que s’estableix en qualsevol relació de control. Els signes de la víctima són idèntics, només canvia la decoració.

Com reaccionar: l’estratègia en 4 passos

• Docuenter: notes amb data, correus electrònics, testimonis, certificats mèdics. El mobbing no es pot negar fins que no estigui escrit; el paper el fa existir.
• Sortir de l’aïllament: CSE, metge del treball, sindicat, inspecció de treball, advocat de dret social. L’assetjament moral està regulat per llei; el mobbing n’és una gran part.
• No intenteu convèncer la manada: cada un dels perpetradors ha de creure la vostra culpabilitat per exonerar-se. La teva energia hauria d’anar cap a la protecció, no cap a la persuasió.
• Preparació per a la sortida: De vegades, la sortida és una victòria, no una derrota: una sortida negociada, documentada i preparada financerament.

I si el mobbing ha deixat empremtes profundes -confiança, son, capacitat per tornar a treballar-, la reconstrucció segueix el mateix camí que curació després d’un pervertit narcisista: seguretat, cos, vincles, significat.

Definició de glossari del pervertit narcisista.