Autodestrucció: resposta traumàtica als manipuladors narcisistes

Les víctimes de trauma de vegades es poden trobar atrapades en un cicle d’autodestrucció a causa de diversos factors complexos relacionats amb les seves experiències. No és necessàriament una elecció conscient o deliberada, sinó una resposta complexa al patiment i als efectes duradors del trauma. Aquestes són algunes de les raons per les quals algunes víctimes poden autodestruir-se

Autodestrucció > Desesperació

EL desesperació i el sensació d’impotència són conseqüències profundes i sovint devastadores del trauma. Quan les víctimes del trauma senten que estan atrapades en el seu dolor, sense escapar, aquests sentiments poden convertir-se en una forma de patiment crònic, que condueix a comportaments autodestructius.

Aleshores, aquests mecanismes es converteixen en intents desesperats d’escapar o controlar el dolor percebut com a insuperable. El procés és complex perquè implica una interacció entre l’experiència emocional, les creences profundes i la resposta conductual de la persona a la seva situació.

Desesperació davant un dolor insuportable

EL desesperació sovint és una resposta directa a l’intens patiment emocional causat pel trauma. El trauma, ja sigui físic, emocional, sexual o psicològic, altera la percepció que té una persona d’ella mateixa, del món i del futur. La víctima es troba davant d’un dolor interior que sembla interminable i sense possibilitat d’alleujament.

Les arrels de la desesperació:

• Injustícia sentit: El trauma pot donar lloc a un sentiment d’injustícia profunda en la víctima. El fet d’haver patit alguna cosa repugnant (violència, maltractament, negligència, etc.) sense poder-ho prevenir o escapar genera un patiment psicològic intens. Això alimenta un sentiment d’impotència davant d’un món que sembla estar “en contra” d’ella.
• Visió catastròfica del futur: El trauma modifica profundament la visió del futur de la víctima. On hi havia esperança, ambició o optimisme, ara pot haver pensaments pessimistes i una creença que res millorarà. El patiment experimentat sembla ser una condició permanent. Aquesta sensació d’estar atrapat en un present dolorós sense sortida és una font important de desesperació.
• Alienació i aïllament: El trauma, especialment el trauma relacional, pot crear asensació deaïllament socialprofunda. Les víctimes poden sentir-se incomprenses, rebutjades o estigmatitzades per la societat o pels seus éssers estimats.

Autodestrucció > Sensació d’impotència i pèrdua de control

EL sensació d’impotència sovint prové del fet que una persona que pateix un trauma no pot canviar el seu passat ni controlar el dolor que sent. Aquesta manca de control es pot manifestar de diverses maneres:

• La incapacitat de reparar les ferides passades: El trauma deixa cicatrius profundes i la víctima ràpidament s’adona que no pot esborrar el que va experimentar. Aquesta incapacitat de per reescriure la pròpia història o per tornar enrere és una font de frustració i impotència.
• La sensació de no tenir el control d’un mateix:Les víctimes d’un trauma, especialment d’abús físic o emocional, poden sentir-se comespectadors passiusde les seves pròpies vides. El patiment que experimenten sembla totalmentfora del seu control, que provoca una sensació d’impotència. Aquest sentiment pot arribar a ser encara més debilitant quan no saben com fer-hogestionarOexpressarel dolor emocional que senten.
• El món com a lloc perillós i incontrolable: El trauma també pot alterar la percepció de seguretat al món exterior. Una persona que ha patit abús o violència pot desenvolupar un sentiment deperill omnipresent, que reforça la idea queres a la vida és previsibleo segur. Si el món es veu com aamenaça constant, es fa difícil projectar-se al futur, somiar amb projectes o desenvolupar relacions.

Conductes autodestructives com a forma d’escapar del dolor

Les víctimes de trauma, quan estan aclaparades per la desesperació i la impotència, poden recórrer conductes autodestructives en un intent desesperat d’escapar del seu patiment. Aquestes conductes són estratègies inadaptades que s’utilitzen per regular el dolor emocional, però sovint acaben agreujant el patiment a llarg termini.

• Alcoholisme i drogodependència: Les substàncies psicoactives com l’alcohol, les drogues o determinats medicaments s’utilitzen sovint per calmar el dolor emocional. Aquestes substàncies proporcionen alleujament temporal, escapament immediata de sentiments insuportables de tristesa, ira, por o vergonya.
• Autolesió: L’autolesió (tallar, cremar, etc.) és una altra forma de comportament autodestructiu que permetdistreure del dolor emocionalgenerant dolor físic.  A més, l’autolesió pot proporcionarsensació immediata d’alleujament, un moment de “reconnexió” amb el cos, que permet a la víctima sentir-se temporalment “real” o reduir la sensació de dissociació lligada a la intensitat de les emocions.
• Pensaments suïcides o intents de suïcidi: ELsuïcidio els intents de suïcidi són sovint la màxima expressió de desesperació i impotència. Quan una persona pateix crònicament i se sent desesperada, el suïcidi pot ser vist com una forma de fer-hoacabar amb el patiment.

Autodestrucció > Culpa i vergonya

Allà culpabilitat i el vergonya Són emocions molt arrelades a les experiències de les víctimes de trauma, especialment en situacions de violència física, sexual o emocional. Aquests sentiments sovint són reaccions distorsionades i irracionals al patiment que no s’han d’atribuir a la pròpia víctima. No obstant això, en moments de vulnerabilitat i confusió, les víctimes poden interioritzar creences negatives que les porten a sentir-se responsables del que els va passar o a pensar que es mereixen el patiment que van experimentar. Aquests sentiments poden convertir-se en poderosos impulsors conductes autodestructives, de revictimització, i deteriorament de laautoestima.

Els mecanismes que alimenten la culpa:

1. Internalització de les responsabilitats externes: Quan es produeix un trauma, especialment en situacions de maltractament reiterat o en entorns abusius, les víctimes tendeixen a internalitzar la responsabilitat per la violència patida. Els maltractors de vegades poden manipular la víctima fent-li creure que són responsables de la seva pròpia desgràcia, fent-la sentir culpable pel seu comportament, la seva aparença o les seves reaccions.
2. Mecanismes d’autoprotecció psicològica: Des d’un punt de vista psicològic, de vegades és més fàcil que una víctima creu que és responsable del trauma que enfrontar-se a la idea que unun altre ésser humàpatiment causat intencionadament. La culpa pot, doncs, paradoxalment oferir un certsensació de control: Si la víctima creu que és responsable, també pot creure que té el poder de “arreglar” o “canviar” la situació en el futur. Per exemple, pot pensar que “sant millor” o “tenint més cura” pot evitar que això torni a passar.
3. Submissió al trauma: Aquest fenomen està especialment marcat enrelacions de control o manipulació, on la víctima es fa sentir sistemàticament culpable, la qual cosa crea aSíndrome d’Estocolm(apego a l’agressor) i asentiment constant de culpabilitatcap al seu propi sofriment.

Per què és tan poderosa la vergonya entre les víctimes del trauma?

1. Estigma social: En moltes cultures, les víctimes de violència, especialment la violència sexual, sovint són estigmatitzades o se senten culpables. Se’ls pot acusar de “provocar” l’agressió i la societat els pot veure com a inferior o guilty d’una manera o altra. Aquest estigma social amplifica la vergonya que la víctima sent dins d’ella mateixa, empenyent-la a amagar-se, a minimitzar la seva experiència o a sentir-se “immoral” o “defectuosa”.
2. Percepció de l’agressió com un atac a la integritat personal: L’agressió, ja sigui física, sexual o emocional, va al cor de la identitat d’una persona. Afecta la seva percepció de body, intimacy i autoestima. La víctima pot sentir-se “contaminada” o “danyada” irreparablement. De vegades té la sensació que mai més pot tornar a estar “complet” o “complet”.
3. Vergonya i secret : La vergonya sovint va acompanyada de silence: la víctima manté el trauma en secret, per por de ser jutjada, rebutjada o malentesa. Aquesta secret alimenta la vergonya, perquè té la impressió de ser una “falsa” persona que amaga part de la seva existència. Aquest secret es converteix en una càrrega pesada de suportar, una marca de diferència amb els altres, i pot portar-lo a separar-se dels que l’envolten.

La culpa i la vergonya com a motors de l’autocàstig

El sentiment de culpa i vergonya pot empènyer la víctima a castigar-se de qualsevol manera. L’autocàstig esdevé una manera d’expressar allò que la víctima creu que li correspon, a càstig moral pel que ella percep com a errors o defectes en la seva pròpia personalitat.

Exemples de comportament autodestructiu:

• Autolesionar-se
• Abús de substàncies
• Conductes relacionals nocives

Psicologia de l’autodestrucció > Alteració de l’autoimatge i l’autoestima