Sadomasoquisme

Sadomasoquisme es considera una pràctica sexual degradant i fins i tot una malaltia durant un temps. Aquesta pràctica conserva un cert misteri. Fastigós i esgotador per a alguns, però intrigant i misteriós per a altres. Per tant, us explicarem en què consisteix aquesta pràctica. Sadisme sexual : és un perfil psicològic que es pot trobar en diferents variants. El que es relaciona amb la sexualitat és sens dubte el més intrigant, fins i tot inquietant. El fet que es refereixi al sexe, que és un tema força tabú, no ajuda gens a entendre el sadisme sexual. 

Sadomasoquisme: què és?

Podem definir el sadomasoquisme com una pràctica sexual on l’ús de la dominació, el dolor i la humiliació. L’objectiu és aconseguir el plaer. Aquesta definició de sadomasoquisme evoca l’existència de dos socis.  D’una banda, aquell que té un desig de submissió al masoquisme. I el que té un desig de dominació, és a dir, sàdisme sexual.

Però llavors, quina és la diferència profunda entre el sadisme i el masoquisme? El sadisme és la part més problemàtica d’aquesta pràctica. I per això és difícil d’acceptar. En els casos més forts, el sadomasoquisme extrem pot conduir a agressió o violació, per exemple. Observem que aquest és el cas dels individus que tenen una personalitat trencada.

Sadisme en la personalitat narcisista: un pas més a prop de la foscor

L’estil de personalitat sàdica dominant comparteix trets amb el narcisisme i la psicopatia, però va encara més enllà. Aquestes persones obtenen una gratificació particular de la humiliació dels altres. Imagineu-vos un manipulador narcisista que no només busca dominar-vos, sinó que té un veritable plaer en fer-vos patir. Por, no?

Signes reveladors d’un manipulador narcisista sàdic

Aquests són alguns comportaments que poden indicar que esteu tractant amb un manipulador narcisista amb tendències sàdiques:

• Crueltat deliberada
• Una necessitat intensa de dominació
• Actes freqüents d’intimidació
• Humiliacions repetides
• Restricció de les seves llibertats

Si aquests signes et sonen familiars, sàpigues que no estàs sol i que no és culpa teva.

Què és el trastorn de sadisme sexual?

El sadisme sexual es defineix com el perfil psicològic d’una persona a la qual obté el plaer del patiment dels altres. Pot ser l’autor o un simple observador. La persona sent una excitació sexual on una persona normal tindria por o inquietud per violence.

Aquesta crueltat sexual present en les persones sàdiques és el que la fa anar més enllà del sentit comú. De vegades descrita com una simple excentricitat sexual, aquesta última és massa extrema en cert sentit.

Per què el manipulador narcisista es torna sàdic?

A diferència del narcisista “clàssic” que busca compensar les seves inseguretats, el narcisista sàdic sembla deslligat de tota empatia humana. És com si hi hagués una ruptura total amb allò que ens fa éssers humans solidaris. Aquesta total manca de remordiments pot ser especialment traumàtic per a les víctimes.

L’impacte devastador sobre les víctimes

L’exposició a un manipulador narcisista sàdic pot causar un trauma psicològic profund. Les víctimes sovint descriuen la sensació d’estar en presència del mal absolut. El xoc pot ser tan intens que les seqüeles poden persistir durant anys si no es tracten correctament.

El sadomasoquisme és una malaltia?

Basat en The Study of Masoquism in Psychology, això no és una malaltia. Es considera una excentricitat sexual. “Tots els gustos són a la natura“, no podem criticar realment l’existència d’aquesta pràctica. O fins i tot va condemnar la gent que ho practica. Tanmateix, és important recordar que si no està prohibit, és bastant arriscat. Per això és essencial el consentiment entre els socis.

Sadomasoquisme – Les causes d’aquesta pràctica

Els motius que poden portar a aquesta pràctica sexual són força nombrosos:

• Simple curiositat. Algunes persones poden preguntar-se quin és el punt. El que poden sentir les persones que participen en aquesta pràctica. O com sé si sóc masoquista? Com que l’home és un animal curiós per naturalesa, això podria intrigar-lo. I provant-ho, algunes persones li agraden i s’hi absorbeixen.

• El desig de presentació. Per al masoquista, el fet de sotmetre’s connota una idea de debilitat. Això provoca una certa falta d’autoconfiança segons alguns psicòlegs. En efecte, la persona que se sotmet perd tota possibilitat de lideratge. Ja no ha de pensar per si mateix. En una societat com la nostra on cada decisió compta, o estàs sota pressió constant, aquesta pràctica es veu com un mitjà recreatiu. De fet, durant aquest moment, la persona pot sortir del seu paper i assumir-ne un altre per alliberar la seva pressió i frustració interna.

• El desig de dominació. El desig de dominació i poder present en el sadisme connota un desig de control. En la majoria dels casos, assumim que aquesta persona està lluny de complir-se. Alguns psicòlegs argumenten que aquest desig de dominar i infligir patiment implica que la mateixa persona sent opressió. Així, per afirmar-se, i per tant escapar d’aquesta versió oprimida de si mateix, es converteix en l’opressor.

Sadomasoquisme: és una pràctica saludable?

Podem estar força barrejats en aquesta qüestió. Dir obertament que aquesta pràctica no és saludable és qualificar-la de perversion narcisista. I dir que és saludable és obrir la capsa de Pandora. Podem argumentar que això dependrà principalment dels socis.

Certament, en absència de consentiment, això pot ser realment perillós per al masoquista. Pot caure en mans d’una persona malintencionada i la pràctica pot derivar. Aleshores estarà en perill perquè el dany corporal és el que marca aquesta pràctica. Sobretot perquè el torturador podria excedir el consentiment de la seva víctima que haurà de patir.

El sadisme és una malaltia?

Aquesta pregunta té certa legitimitat. La resposta és que aquesta última es converteix en una malaltia, només quan es necessita acaràcter criminal i repetitiu. Això vol dir que el trastorn del comportament és diferent segons el grau de sadisme. Això vol dir que el sadisme a nivell sexual té diferents nivells. Fan que aquest últim sigui poc saludable a mesura que augmenta el nivell de crueltat.

La nostra afirmació pot semblar superflua. Si ho mirem amb els ulls del sentit comú, el sadisme és un trastorn mental greu. Tanmateix, una visió tan radical no es pot portar al nostre cas.

El diagnòstic per revelar un cas de trastorn de sadisme sexual – Els signes

Segons el MSD, el sadisme sexual és un trastorn que provoca fins a cert punt un desig de destrucció. Són les persones del voltant les que estan exposades a perills reals. Aquest trastorn busca un patiment important per infligir a una persona.

Aquests són els diferents signes per discernir aquest trastorn:

1. La persona experimenta el seu comportament. I en alguns casos, és incapaç de reprimir els seus impulsos. Per tant, no controla completament el seu propi cos. Fins i tot podem dir que està atordit i ja no pensa amb normalitat.

2. Les accions del sàdic poden arribar a l’extrem. Anant més enllà dels valors morals, pot virar cap al morbós. Aquest és especialment el cas de la tortura o de les pallisses mortals violentes. Aquests escenaris poden ocórrer en casos de pràctica sadomasoquista no consensuada.

3. Els actes dels quals el sàdic és l’autor es duen a terme sense el consentiment de la víctima. Aleshores, estaríem temptats de pensar que la violació és, per tant, l’exemple més simple d’un acte de sadisme sexual. Els números semblen argumentar en contra d’això. Atès que el trastorn de sadisme sexual només estava present en 10% dels violadors. Si bé estava present a , del 37 al 75% dels autors d’assassinats per motius sexuals.

Una prova per revelar personalitats sàdiques

Sadisme, encara que sembla senzill d’entendre en la seva definició terminològica. És difícil definir-lo una vegada que l’estudies a fons. Per tant, la pregunta quan diem que una persona és sàdica? és una pregunta complexa.

És amb això en ment que la doctora Rachel Plouffe ha centrat la seva recerca. Per a això, una prova de fàcil accés a Internet et permet tenir una bona idea de què és el sadisme. Consisteix en una sèrie de preguntes d’opció múltiple. Els punts principals són els següents:

• Analitzeu el vostre comportament social. Per fer-ho, es fan preguntes sobre com tracteu els que us envolten.

• Mesurant el vostre nivell d’empatia. Com més feble sigui, més fàcil et serà fer mal.

• La fascinació pel morbid. Aquest últim és força extrem. De fet, algunes persones poden mostrar una inquietant fascinació pels actes de violència que el sentit comú condemna.

Les especificitats dels atacants sàdics?

Com hem vist, els agressors sàdics tenen característiques pròpies. Aquí teniu les diferents particularitats que es poden plantejar.

• Els estudis han revelat que ella gran majoria de les persones afectades per aquest trastorn eren homes. La raó es pot trobar en la relació física que perjudica bastant la dona. Però què és un home sàdic? és un home que tindrà plaer pel sofriment dels altres.

• El fet que l’objectiu sexual sigui el punt que busca el sàdic el diferencia del violador. Aquest últim és impulsat pel desig carnal, mentre que el sàdic sexual no només atacarà de manera sexual. És a dir que els actes que perpetuarà tenen una essència diferent. Aquest cerca el patiment en l’altre és la base.

• Present en una relació de vegades tòxica. En aquest escenari, el sàdic tindrà una víctima a la seva disposició. Per tant, ho aprofitarà per assolir els seus objectius.

Tractament del sadisme sexual i condicions relacionades

Optar per la medicació no és possible per al sadisme sexual. Sembla que el millor és l’assistència per frenar aquest trastorn. trucar a un terapeuta o psicòleg és la manera més segura. Hem de recordar que, com a trastorn del comportament, la major part del mal està a la ment.

El manipulador narcisista és un sàdic?

No hi hauria d’haver confusió. El manipulador narcisista no és necessàriament un sàdic. Es pot establir una connexió entre tots dos. El tret que els uneix és la seva capacitat per destruir els altres. El sàdic actua per impuls, mentre que el manipulador narcisista és impulsat per un sentiment de necessitat.

És a dir que el que fa és omplir l’estat de mancança que hi ha. I si ataca, és només amb aquest propòsit. El sàdic, per contra, traurà ple plaer del que fa.

La posició de Krafft-Ebing i Freud

Els noms de Richard Von Krafft-Ebing i Sigmund Freud tenen llocs importants en la determinació del sadomasoquisme. Van observar l’evolució d’aquesta pràctica al llarg de la història. Els seus objectius són veure la relació entre l’excitació sexual i l’abús oviolència.

Anàlisi de Richard Von Krafft-Ebing

Segons la seva anàlisi, el sadisme i el masoquisme són dues cares de la mateixa moneda. Són considerades per aquests últims com a anomalies sexuals complementàries. Segons ell, el sadisme troba el seu plaer en la submissió a la parella. Mentre que el masoquisme té el plaer de dominar i cometre abusos sobre els altres.

L’enfocament de Sigmund Freud

Com amb el seu homòleg, Freud va insistir primer en la complementarietat entre ambdós en l’anàlisi del sadomasoquisme a nivell sexual. Segons ell, no n’hi ha prou amb dir que es tracta d’anomalies simples. Són molt més complexos que això. Les fantasies sadomasoquistes sobre el sexe són diferents del que es podria dir normal.

En el seu plantejament, va destacar el fet que hi ha una doble identificació. D’una banda per al torturador i de l’altra per la victim. L’ús del terme víctima ho fa bastant complicat perquè podria implicar que en realitat no està consentint. Tanmateix, tots dos haurien d’estar a la mateixa longitud d’ona perquè realment sigui un plaer compartir.

La idea contemporània del sadomasoquisme

L’enfocament actual és molt diferent. De fet, tant per a homes com per a dones, el sadomasoquisme venut en un vídeo a Tukif o en una pel·lícula és una realitat. Entendre el punt de vista social és el que intriga els científics.

Com pot el masoquisme tenir plaer mentre pateix? Però què és un masoquista? La persona descrita com a masoquista és una persona que es complau a sentir-se dominada. Aquest tipus de persones es poden posar en perill en determinats casos. Els manipuladors narcisistes sí que podrien aprofitar-ho.

Visió de la societat sobre el sadomasoquisme

Per a la societat això segueix sent unpràctica força controvertida. Atès que patir dolor o infligir dolor a una altra persona està força mal vist. Iniciar el sadomasoquisme amb complements o llegir un llibre sobre el tema no ajuda. La pràctica està en elsentit oposat al pensament actual o sentit comú per a la majoriae. La idea de viure i deixar viure és difícil d’acceptar en aquesta situació.

El manipulador narcisista és seguidor del sadisme o masoquista?

Aquesta pregunta mereix ser plantejada tenint en compte el caràcter del manipulador narcisista i la persona addicta al sadisme. Aquesta idea de voler infligir dolor i dominar una altra persona sorgeix en tots dos casos. Tots dos poden tenir efectes significatius sobre la víctima.

El matís que cal fer és el següent. Un manipulador narcisista sovint tendeix a tenir desitjos sàdics cap a la persona que controla. Mentre que una persona amb impulsos sàdics no és necessàriament un pervertit narcisista. Pot ser que només utilitzi això com a sortida per a la pressió diària que sent.

A per no fer cap confusió i trobar-se sense confusió si sou fan d’aquesta pràctica. Però tens dubtes sobre la naturalesa de la teva parella. Un psicòleg us pot ajudar a entendre i analitzar la vostra situació. Una perspectiva externa i professional sempre és útil.