Gaslighting: Orígens i manifestacions d’aquesta manipulació

EL enllumenat de gas és un terme que s’utilitza cada cop més, però la seva comprensió exacta encara no està clara per a molts. Designa una forma subtil i insidiosa de manipulació, que pretén fer que una persona dubti de la seva pròpia realitat. Aquesta pràctica pot tenir greus conseqüències per a les víctimes, fent-los sentir confosos i insegurs. Aquest article explica el definició d’enllumenat de gas, els seus orígens, les seves diferents formes i les seves repercussions psicològiques.

Definició de Gaslighting

EL enllumenat de gas és un procés de manipulació psicològica en què una persona o grup fa que una altra persona dubti de la seva percepció, memòria o seny. Sovint es fa creure a la víctima que les seves emocions, pensaments o records són falsos o exagerats. Això pot arribar a fer-la creure que és mentalment inestable.

Originalment, el terme prové d’una obra de teatre britànica anomenada Llum de gas (1938) i la seva adaptació cinematogràfica de 1944. A la història, un marit manipula a la seva dona ajustant la brillantor de les làmpades de gas de la seva llar mentre nega aquest canvi. Aquest subterfugi porta la dona a dubtar dels seus sentits i del seu estat mental.

Les causes de la il·luminació de gas

L’enllumenat de gas pot ocórrer en diverses relacions interpersonals: íntimes, familiars, amistoses o professionals. Les seves causes solen estar lligades a la recerca de control i dominació. Les persones amb trets narcisistes o trastorns de personalitat antisocial poden utilitzar aquesta manipulació per mantenir una forma de poder en la relació. Les motivacions darrere de la il·luminació de gas inclouen:

• Mantenir el control: els manipuladors sovint volen mantenir el control sobre la víctima.
• Reforç d’una autoimatge idealitzada: En denigrar els altres, els gaslighters nodreixen la seva pròpia imatge i es posicionen com a dominants.
• Protecció contra les crítiques: La il·luminació de gas permet als manipuladors distreure l’atenció dels seus propis defectes o errors.

Les diferents formes d’il·luminació de gas

L’enllumenat de gas pot adoptar diverses formes, totes dirigides a desestabilitzar la víctima i fer-la dependent del manipulador.

1. La negació de la realitat

El gaslighter pot negar els esdeveniments que han passat, per exemple afirmant: “Això no ha passat mai” o “Estàs exagerant”. Aquesta tècnica fa que la víctima dubti dels seus records.

2. Negativa a comunicar-se

En alguns casos, el manipulador pot rebutjar tota comunicació sobre temes sensibles, dient: “Si continueu parlant-ne, me’n vaig”. Aquest silenci requereix que la víctima es mantingui en silenci per no perdre l’aprovació ni la connexió amb l’encenedor de gas.

3. La contradicció

El manipulador contradiu constantment la víctima per desafiar la seva percepció. Per exemple: “Ja t’he dit que no era veritat” o “Estàs recordant malament, no va passar així”.

4. La diversió

El gasoil canvia de tema o desvia la conversa per evitar qüestionar el seu comportament. Pot recordar un episodi passat per desviar la discussió: “Recorda, ni tan sols hi eres quan et necessitava”.

5. Minimitzar els sentiments

Aquesta forma d’enllumenat de gas té com a objectiu minimitzar les emocions de la víctima. L’encenedor de gas dirà coses com “Estàs preocupant massa” o “És un detall, per què en fas un gran problema?” » per tal de fer vulnerable la víctima.

6. Il·luminació física de gas

L’enllumenat de gas pot incloure atacs físics, seguits de la negació de l’acte o la seva gravetat. Per exemple, després d’exercir pressió física, el manipulador podria dir: “No t’he fet mal, ets massa sensible”.

7. Enllumenat de gas per intermediari

El proxy gaslighting consisteix a utilitzar tercers per desestabilitzar la víctima. Això pot incloure els éssers estimats que estan del costat del manipulador, reforçant així el dubte de la víctima.

Exemples de situacions d’enllumenat de gas

L’enllumenat de gas es troba en diversos contextos. Aquests són alguns exemples concrets d’aquesta manipulació basada en relacions:

• Relacions romàntiques: una parella que enganya la seva parella pot negar completament l’evidència titllant-la de “paranoica”.
• Relacions familiars: Un pare pot fer dubtar al seu fill negant haver dit alguna cosa, tot i que el nen n’està segur.
• Entorn professional: un supervisor pot manipular un empleat negant informació essencial o denigrant sistemàticament la seva feina.
• Amics i relacions socials: els amics poden defraudar algú constantment dient-lo “massa sensible” o “incapaç de fer broma”.

Per què és tan efectiu Gaslighting?

L’enllumenat de gas es basa en mecanismes psicològics molt específics. En desestabilitzar la percepció de la víctima, el manipulador s’emporta. També poden tenir un paper determinades característiques de la víctima:

• Predisposicions personals: Les persones amb experiències infantils marcades per relacions conflictives o inseguretat emocional tenen més probabilitats de patir llum de gas.
• Empatia i altruisme: Sovint, les víctimes són persones empàtiques que busquen entendre els altres i que estan disposades a qüestionar-se.
• Por a l’abandonament: La por a perdre una relació important empeny algunes persones a acceptar situacions abusives.

Referències bibliogràfiques

Aquí teniu una llista de 7 referències bibliogràfiques sobre el tema de la il·luminació de gas:

1. Hirigoyen, M.-F. (2000). Assetjament moral: violència perversa en el dia a dia . Syros.
2. Besson, P. (2018). Manipulació mental: definició i qüestions psicològiques . Edicions de la Nouvelle Revue.
3. Courtet, P. (2013). Les ferides de l’ànima . Odile Jacob.
4. Beauvois, J.-L., & Joule, R.-V. (2011). Petit tractat de manipulació per a gent honesta . Presses Universitaires de France.
5. Atwood, M. (2010). Síndrome d’Estocolm: per què ens quedem amb manipuladors? Llindar.
6. Lévy, B. (2012). Psicologia de la manipulació: Definir, comprendre i resistir . Dunod.
7. Dufour, D. (2011). Manipulació emocional en parella: Com reconèixer-la i tractar-la . Ulls.

Conclusió

La llum de gas és una forma complexa i perniciosa de manipulació psicològica, destinada a privar una persona de la seva pròpia percepció de la realitat. Els seus efectes, tot i que sovint són invisibles, poden ser devastadors per a aquells que ho experimenten, fent-los perdre la confiança en si mateixos i fent-los vulnerables a la dominació. Aquest fenomen no es limita a les relacions íntimes; també es manifesta a les famílies, a la feina i a les xarxes socials més àmplies.