Trauma secundari i les seves conseqüències

Allà traumatisme secundari fa referència a l’experiència d’un nou trauma o a l’agreujament d’un vell trauma quan la víctima es troba en situacions de revictimització o mala gestió de les relacions socials. Això pot ocórrer com a conseqüència de la repetició compulsiva, on la persona tria circumstàncies o relacions que continuen alimentant o empitjorant el seu trauma.

Exemple de traumatisme secundari

Una persona que va ser abusada sexualment quan era nen pot trobar-se, com a adult, en una relació on torna a patir violència sexual. En aquest cas, es reactiva el trauma original, però la víctima viu aquesta experiència com un nou trauma, que la situa en un cicle continu de patiment. Aquest fenomen també es pot produir en contextos de revictimització social, per exemple, quan una persona exposada a abusos reiterats esdevé cada cop més aïllada, rebutjada o estigmatitzada en les seves relacions socials.

La traumatització secundària pot provocar:

1. Empitjorament dels símptomes: Tornar a viure situacions traumàtiques pot provocarintensificació dels símptomesvinculats al trauma inicial, com ara flashbacks, malsons, trastorns d’ansietat oestrès postraumàtic(TEPT). Les emocions no resoltes del passat ressorgeixen i s’afegeixen a noves ferides, fent encara més difícil la curació.
2. A sentiment de perdició o desesperança: La víctima pot arribar a creure que està destinada a ser una víctima constant, que és incapaç de canviar el seu destí o que no té control sobre la seva vida. Això pot reforçar les conductes autodestructives, com ara l’addicció, l’autolesió o els pensaments suïcides.
3. Allàfalta d’autoconfiançai en altres: Cada nova experiència traumàtica experimentada en aquest cicle reforça lapercepció negativad’un mateix i dels altres. La víctima pot desenvolupar un sentiment profund dedesesperació, pensant que les relacions humanes sempre són perilloses o destructives.

Com trencar aquest cicle de repetició?

La curació de la repetició compulsiva i la traumatització secundària requereix un treball profund, sovint amb l’ajuda d’un professional de la salut mental. Aquests són alguns enfocaments que poden ajudar:

1. Reconeixement dels patrons destructius: El primer pas cap a la curació és prendre consciència dels patrons repetitius. Això pot ser difícil perquè aquests comportaments sovint són inconscients. La psicoteràpia, especialment la teràpia cognitiva conductual o la teràpia d’esquemes, pot ajudar a identificar i deconstruir aquests esquemes.
2. Desenvolupar noves estratègies d’afrontament: aprendre a fer front a les emocions i l’ansietat sense recórrer a conductes autodestructives és essencial. Això pot incloure regulació emocional, tècniques de relaxació o fins i tot pràctiques de mindfulness que us permeten allunyar-vos de les emocions intenses.
3. Reconstruint l’autoestima: La víctima ha d’aprendre a veure’s positivament i creure que mereix relacions sanes i respectuoses. Això sovint implica treballar en elreparació de la pròpia imatge, la reconstrucció delautoconfiançai el desenvolupament d’una identitat separada del paper de víctima.
4. Evitar síndrome de victimització: És fonamental reconèixer i evitar situacions i persones que poden tornar a victimitzar. Això pot incloure treballar en opcions de relació, aprendre a identificar signes de comportament tòxic o abusiu al principi d’una relació.

Cicle de repetició i traumatismes secundaris – Causar autodestrucció

EL repetir el cicle i el traumatisme secundari són conceptes psicològics complexos que expliquen com les víctimes del trauma poden quedar atrapades en patrons destructius, repetint sense voler situacions traumàtiques passades. Aquesta dinàmica, sovint inconscient, pot ser extremadament difícil de trencar, sobretot quan els traumes originals no estan resolts o no s’entenen malament. El fenomen subjacent a aquest cicle sovint s’anomena repetició compulsiva.

El fenomen de la repetició compulsiva

El terme repetició compulsiva va ser introduït per Sigmund Freud per descriure el fenomen en què una persona, malgrat el seu desig conscient de no reviure una experiència traumàtica, es troba tanmateix reproduint involuntàriament situacions semblants a les que van causar el seu trauma inicial. Aquesta repetició es pot observar a través de comportaments, eleccions de parella, decisions o fins i tot esdeveniments de la vida que “repeteixen” el trauma original de manera simbòlica o directa.

Com funciona?

El mecanisme de la repetició compulsiva es basa en una idea paradoxal: encara que la persona vol fugir del dolor del trauma passat, se sent atreta, conscient o no, per situacions o persones que despertaran aquest dolor. Això pot passar a diferents nivells:

1. Intent inconscient de controlar el trauma: En reproduir situacions semblants, la víctima intenta, sense saber-ho, “reproduir” eltraumaamb l’esperança dearreglaromestrela situació, per tal de sortir amb un resultat diferent. Per exemple, una persona que va patir abús en una relació pot escollir posteriorment una parella que mostri comportaments abusius similars. Tanmateix, aquesta vegada, inconscientment espera poder “guanyar” o “manejar” la situació d’una manera diferent. Malauradament, aquest intent sovint fracassa, reforçant el trauma en lloc de resoldre’l.
2. Repetició de patrons de relació: Les persones que han patit un trauma, especialment abús o negligència emocional, poden repetir Patrons de relació destructius. Poden, per exemple, buscar parelles que els tracten malament, ja sigui mitjançant relacions abusives, rebuig emocional o negligència. Aquest fenomen es deu, en part, a la manca d’autoestima o a la sensació inconscient que un “es mereix” aquest tipus de tractament. Així, el trauma passat es repeteix en les relacions, creant un cercle viciós on la persona pateix ferides emocionals una i altra vegada.
3. La incapacitat d’escapar del trauma: Un altre motiu pel qual una persona pot sentir-se atreta per situacions semblants al trauma és perquèsensació de déjà vu. Si el trauma inicial no s’ha resolt completament, pot continuarinfluènciaels seus pensaments i comportaments. Per exemple, un nen que va créixer en un entorn familiar caòtic o abusiu pot, com a adult, tenir dificultats per trobar-se en entorns saludables. Pot buscar inconscientment situacions d’estrès, conflicte o abús perquè aquestes situacions s’ajusten al seu patró “familiar” de funcionament emocional.

Per què persisteix aquesta repetició?

Aquesta dinàmica de repetició pot semblar irracional, però està arrelada en diversos processos psicològics subjacents:

1. L’inconscient: Una part de la ment humana busca evitar el canvi, encara que aquest canvi pugui ser beneficiós. L’inconscient sovint prefereix la repetició de patrons coneguts (fins i tot els destructius) en lloc d’enfrontar-se a la incertesa del canvi. Això explica per què algunes víctimes de trauma semblen “atreure” experiències traumàtiques similars.
2. Necessitat de control i predictibilitat: El trauma, especialment si es viu a una edat jove, pot crear anecessitat intensa de predictibilitat. Tot i que la situació és dolorosa, és familiar i “previsible”. Això pot portar l’individu a triar inconscientment situacions similars que ofereixen una forma decontrol percebut, encara que aquest control sigui destructiu o il·lusori.
3. El model mental interioritzat: Com a conseqüència del trauma, la persona desenvolupa sovint un model mental en el qual internalitzen la idea que és responsable o que mereix patir. Això pot provocar una tendència a triar situacions o parelles que reprodueixin aquest patró d’abús o negligència. Aquest model intern de “jo = víctima” es converteix llavors en un prisma a través del qual ella interpreta els esdeveniments de la vida.