Nen daurat, boc expiatori, nen sacrificat: els rols en la família del manipulador narcisista

En algunes famílies, els nens no són estimats per qui són, sinó per la funció que compleixen. Un és el “favorit”, el que fa sentir orgullós el pare. L’altre és el que té la culpa de tot. Un tercer és tan discret que l’acabem oblidant.

Aquests rols no són escollits pels nens. Els progenitors els atribueix al funcionament narcisista, sovint sense que ningú hi digui paraules. I deixen empremtes molt després de marxar de casa.

Si vas créixer en una família així, o si veus que aquest patró es juga amb els teus propis fills, aquest article t’ajuda a entendre els rols, les seves conseqüències i els possibles camins per reparar.

Want to break free from this hold?

Discover the release + oil

Per què el pare narcisista distribueix els rols?

Un pare amb funcionament narcisista té dificultats per veure els seus fills com a persones separades d’ells. Es converteixen en extensions d’ell mateix: es fomenta allò que el valora, es rebutja allò que el molesta.

El ManualMSD descriu el trastorn de la personalitat narcisista com un patró perdurable de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia. No tots els pares que es comenten aquí tenen aquest diagnòstic, però molts comparteixen aquests trets. En una família, es tradueixen en una lògica senzilla: els fills serveixen la imatge i l’equilibri dels pares.

Una revisió sistemàtica recent (Orovou et al., 2025, Cureus) sobre l’impacte d’un progenitor amb trastorn narcisista associa el narcisisme parental amb relacions pares-fills més fredes i conflictives, i cita l’ús dels mecanismes que debiliten els fills.

Per obtenir una visió general de com funcionen aquestes famílies, podeu llegir el nostre article sobre la família del pervertit narcisista.

El nen d’or: el favorit condicional

El nen daurat (també parlem de “nen rei” o “nen escollit”) és qui millor reflecteix la imatge que el pare vol donar d’ell mateix. Va bé a l’escola, és guapo, atlètic, dòcil o simplement sembla el pare.

El que viu

Rep atenció, elogis, de vegades regals.
Els seus errors es minimitzen o es culpa a algú altre.
Sovint es presenta com un model a seguir per a altres nens.

L’altra cara de la moneda

Podríeu pensar que el nen d’or és el gran guanyador. No és tan senzill. El seu estat depèn completament de la seva capacitat per satisfer els pares. El dia que decep (una elecció de carrera, un cònjuge “no apte”, un desacord), pot perdre la seva posició d’un dia per l’altre.

Molts antics nens d’or creixen amb una autoestima fràgil, molt dependents del rendiment i de les opinions dels altres. Alguns tenen dificultats per reconèixer el que estaven passant els seus germans, cosa que complica les relacions familiars quan són adults.

El boc expiatori: el que ho suporta tot

El boc expiatori és el nen sobre el qual el pare projecta tot allò que no pot tolerar: la seva ira, els seus fracassos, les seves frustracions. És designat com “el difícil”, “l’ingrat”, “el que planteja un problema”.

El que viu

És criticat, comparat, castigat més severament que els altres.
Els seus èxits són ignorats, els seus errors exagerats.
Sovint és designat com a responsable de les tensions familiars.
Altres membres de la família a vegades acaben adoptant la mateixa visió d’ell.

Detallem aquest mecanisme al nostre article sobre le boc expiatori.

El que això produeix

El boc expiatori sovint creix amb un profund sentiment de ser “massa” o “dolent”. Pot desenvolupar vergonya, ansietat, una tendència a sentir-se responsable de tot. Paradoxalment, sovint també és el nen qui veu més clarament la disfunció familiar, perquè n’experimenta directament els efectes. Sovint és ell qui, d’adult, demana ajuda i expressa amb paraules el que va passar.

El nen sacrificat o invisible

Entre els dos, sovint hi ha un tercer fill, del que parlem menys. De vegades se l’anomena “nen invisible” o “nen perdut”. Va entendre ben aviat que la millor estratègia per sobreviure era no molestar.

No demana res, es cuida, s’oblida.
Poques vegades es veuen les seves necessitats emocionals.
Pot ser que sigui genial, però ningú se n’adona.

El terme “fill sacrificat” també s’utilitza per al nen les necessitats del qual es deixen de banda sistemàticament en benefici del pare o fill d’or. Pot trobar-se fent un paper de confident o de suport per als progenitors: això s’anomena parentalització. El nen cuida de l’adult i no al revés.

Rols que poden canviar

Aquests rols no estan fixats. Un nen d’or es pot convertir en un boc expiatori d’un dia per l’altre si s’oposa als pares. Un fill únic pot alternar entre els dos segons l’estat d’ànim dels pares. En algunes famílies, un progenitor fa d’un el seu preferit, mentre que l’altre progenitor en tria un altre.

El que es manté constant és que l’amor és condicional. Depèn del lloc que el nen accepti ocupar.

Els investigadors estudien aquest fenomen sota el nom de “tractament diferencial” dels seus pares als nens. Un estudi realitzat entre adults joves i publicat al Journal of Marriage and Family (Jensen et al., 2013) va observar que aquells que se sentien menys recolzats que el seu germà o germana presentaven més símptomes depressius i que com més grans són les diferències en el tractament, menys complicitat entre els germans.

Un patró que es transmet

Aquestes operacions es repeteixen sovint d’una generació a l’altra. Un pare que va ser un fill d’or o un boc expiatori pot reproduir sense voler els rols que van experimentar. Explorem aquesta dimensió al nostre article sobre el costat fosc de la família multigeneracional.

Si va ser la teva mare qui va distribuir els papers, el nostre article sobre el perfil d’una mare narcisista t’ajudarà a reconèixer altres comportaments. I per a una visió més àmplia, llegiu pares malvats narcisistes.

Llista de verificació: reconstruir la vostra autoimatge després d’aquests rols

Tant si has estat un nen daurat, un boc expiatori o un nen invisible, és possible sortir del paper i redescobrir-te. Aquí hi ha passos concrets.

Identifica el teu rol. Anota alguns records típics de la teva infància. Quin lloc ocupaves? Què s’esperava de tu?
Reconeix que aquest paper no eres tu. “Jo era el dolent” o “Jo era el perfecte” són etiquetes que planteja un adult que pateix, no veritats sobre tu.
Localitza on es repeteix el paper avui. A la feina, en parella, amb els amics: et trobes portant de tot, desapareixent o havent de brillar?
Doneu la benvinguda a les emocions. Ira, tristesa, culpa, gelosia cap a un germà o una germana: són legítimes. No et converteixen en una mala persona.
Establir límits amb el pare. Podeu triar la freqüència i la naturalesa del contacte. Algunes persones redueixen les interaccions, altres tallen el contacte. No hi ha una única resposta correcta.
Mira els teus germans d’una altra manera. El teu germà o germana també ha estat atrapat en un paper. Aquesta mirada no requereix que t’apropis, però et pot calmar.
Construeix noves fonts de valor. Relacions on t’accepten incondicionalment, activitats que són significatives per a tu.
Obtenir assistència. Un psicòleg o terapeuta format en trauma relacional us pot ajudar a desfer aquests patrons en profunditat.

Què passa si avui sou pares?

Si comparteixes la custòdia dels teus fills amb un antic cònjuge que funciona de manera narcisista, pots observar aquests rols que tenen lloc en ell: un fill afavorit, un altre criticat. No pots controlar-ho tot, però pots oferir un espai a casa teva on cada nen sigui estimat pel que és.

Eviteu les comparacions entre els vostres fills.
Valora cadascú pel que és, no només pel que aconsegueix.
Escolteu el que diuen sobre l’altre progenitor sense posar-los en condicions de triar.
Si un nen és el boc expiatori, deixeu-li clar que no és responsable.

Preguntes freqüents

Podem ser alhora un nen d’or i un boc expiatori?

Sí. Especialment per a un fill únic, o quan el pare canvia d’humor o de favorits. L’estatus depèn del que el nen aporti als pares en cada moment.

Per què el meu germà, el nen d’or, no pot veure el que he passat?

Perquè la seva experiència de la mateixa família va ser molt diferent. Reconèixer el patiment dels altres també els obligaria a qüestionar l’amor que han rebut. Això pot trigar un temps, i de vegades pot passar mai.

Hauries de tallar vincles amb un pare narcisista?

És una decisió personal. Algunes persones troben l’equilibri amb un contacte limitat, d’altres necessiten un descans per protegir-se. El suport us pot ajudar a triar sense culpa.

Les conseqüències són permanents?

No. Els patrons apresos durant la infància són profunds, però poden evolucionar. Posar paraules al que has viscut ja és un primer pas important.

En conclusió

Nen daurat, boc expiatori, nen invisible: cap d’aquests papers és envejable. Tots priven el nen d’un amor incondicional i d’un lloc propi. Entendre el paper que has interpretat et permet deixar de confondre’l amb la teva identitat.

Tens dret a definir-te d’una altra manera que no sigui pel que la teva família t’ha projectat. Si voleu rebre suport en aquest treball de reconstrucció, podeu obtenir més informació sobre suport a les víctimes de pervertits narcisistes.

Aquestes pautes no substitueixen el seguiment psicològic: si els vostres antecedents familiars pesen sobre la vostra salut, consulteu un professional. Si un nen està en perill, truqueu al 119 (Hola infantesa en perill). En cas d’emergència, marca el 17 o el 112; per violència contra les dones, 3919.